De Ernesto Pablo Paviano

El poble maputxe, el nom del qual significa “gent de la terra”, habita el territori de la Patagònia sud-americana des de molt abans de l’arribada dels colonitzadors europeus. Al llarg dels segles, ha resistit tant el genocidi impulsat per la corona espanyola al segle XVI com l’expansió territorial dels estats de Xile i l’Argentina durant el segle XIX. Actualment, el poble maputxe continua defensant el seu territori davant l’avanç de les indústries petrolieres, forestals, hidroelèctriques i mineres, que amenacen els seus ecosistemes i les seves formes de vida tradicionals. Aquesta lluita per la defensa de l’aigua, la terra i els espais sagrats ancestrals els exposa constantment a la repressió i la violència exercida pels estats a banda i banda de la serralada dels Andes.

A Xile, un decret aprovat pel dictador Augusto Pinochet, l’any 1974, va facilitar la cessió de grans extensions de terra a empreses forestals. Això va provocar la destrucció massiva del bosc i la seva substitució per monocultius de pi i eucaliptus, amb greus conseqüències ambientals i socials. Actualment, dues grans corporacions forestals controlen més de tres milions d’hectàrees dins de territoris reclamats històricament pels maputxes. En el marc d’aquests conflictes territorials, policials i militars han estat responsables de la mort de diversos joves i de centenars d’agressions contra infants i comunitats senceres. 

Amb tot, al Wallmapu, el territori ancestral maputxe, creixen les recuperacions de terres i la reivindicació dels coneixements tradicionals, amb l’espiritualitat i la connexió amb la natura com a pilars fonamentals.

Ernesto Pablo Paviano

Nascut a Buenos Aires, és fotògraf documental i col·labora amb diversos mitjans internacionals com Geo, Stern, Liberation, L’Expresso o Bloomberg. Ha rebut prestigiosos premis com el Henri Nannen (2018), el Greenpeace (2018) o el Fundació Philip Jones Griffiths (2017), entre d’altres. La seva obra ha estat exposada als museus i festivals més prestigiosos d’Europa. És autor del llibre El cost humà dels agrotòxics, publicat a Alemanya el 2017. El 2023 va guanyar la Beca National Geographic Explorer level II Grant. El 2024 va guanyar el Premi Regional (Sud-amèrica) World Press Photo en la categoria de llarga durada.