De Nazanin Hafez 

L’atac amb àcid és una forma de violència que afecta especialment les dones en contextos marcats per la desigualtat de gènere, la discriminació i la impunitat. Les víctimes pateixen cremades greus, seqüeles físiques i un impacte emocional que pot condicionar tota la seva vida. Sovint, el dolor va acompanyat de l’aïllament social, la por i la dificultat de reprendre les activitats quotidianes.

A l’Iran, una proporció important de les víctimes són dones, moltes d’elles atacades en contextos de violència domèstica. L’àcid es converteix en una arma destinada a castigar, intimidar i limitar la presència de les dones en l’espai públic. Les conseqüències no es redueixen a les lesions: les mirades, els prejudicis i la manca de suport poden aprofundir el patiment i dificultar la recuperació.

La Leila era comptable en una clínica quan va ser atacada amb àcid per un altre empleat. Des d’aleshores, la seva vida ha canviat profundament. Les cremades i les seqüeles emocionals han afectat la seva relació amb l’entorn i la seva confiança per sortir al carrer. Les preguntes i les mirades humiliants que rep contribueixen a fer-la sentir exposada i jutjada.

El seu testimoni posa rostre a una realitat que sovint roman invisible. A través de la seva història, el projecte reflexiona sobre la violència contra les dones, les barreres per accedir a la justícia i la necessitat de garantir processos de recuperació i reintegració social. També qüestiona les estructures que permeten que aquestes agressions es repeteixin i reclama una resposta que protegeixi les víctimes i n’eviti la revictimització..

Nazanin Hafez 
Nazanin Hafez és una artista visual nascuda el 1991 a Shiraz, Iran, i actualment establerta a Alemanya. Es va graduar en Art i Disseny al Saar College of Fine Arts de Saarbrücken i cursa estudis de postgrau en Belles Arts a l’Acadèmia de Belles Arts de Magúncia. La seva pràctica artística aborda principalment qüestions socials i polítiques, amb una mirada crítica sobre les estructures de poder de la República Islàmica de l’Iran. Treballa amb diversos llenguatges, entre els quals la fotografia i el collage, per explorar temes com la discriminació i la violència de gènere.