De Esteban Biba

Els anys passen i les condicions de vida als pobles de l’Amèrica Central continuen expulsant milers de persones cap als Estats Units. El passat, present i futur sembla ser només migrar, fugir i caminar cap al Nord, soles, en mans de traficants o en caravanes migrants. Persones de totes les edats recorren centenars de quilòmetres a la recerca d’una certesa de futur inexistent als seus països d’origen, marcats per l’abandonament estatal.

Ara més que mai, l’etern retorn sembla aplicar-se al constant i, de moment, imparable transitar de milers de persones. Moltes caminen, són deportades i tornen a la ruta. D’altres moren i tornen a la seva llar en un taüt. En el camí hi ha certeses: els perills, la violència i la possibilitat de morir. Els camins i les històries es barregen mentre unes persones arriben als Estats Units i d’altres continuen travessant països estrangers.

Guatemala és un país d’origen migratori i de trànsit. Hondurenys, salvadorencs, veneçolans, haitians i persones d’altres nacionalitats travessen aquest territori. Com tants i tantes altres, Patricia Gómez, una jove de 17 anys, va tornar en un taüt a la seva comunitat, San Juan Ostuncalco, després de ser abatuda per la bala d’un patruller fronterer. La bandera estatunidenca és visible durant el seu funeral i enterrament, mentre els seus conterranis ja planegen la propera migració

Esteban Biba
Nascut a Guatemala, és periodista i fotoperiodista des del 2007. Actualment, és corresponsal de l’agència EFE, on ha cobert les migracions cap als Estats Units, catàstrofes naturals i crisis polítiques a Guatemala, Nicaragua i Hondures. Ha participat en exposicions internacionals i en el projecte ‘Infantesa migrant no acompanyada’, de l’OIM. El 2022 va guanyar el premi Andrei Stenin, lliurat per la UNESCO, i el premi AMI per la cobertura de la guerra d’Ucraïna.