De Chantal Pinzi

L’Índia, amb una població que supera els 1.400 milions d’habitants, és el país més poblat del món, però la presència de patinadores femenines continua sent excepcional. En aquest context neix la segona part del projecte Shred the Patriarchy, que retrata com algunes dones han decidit desafiar les normes socials a través del monopatí.

Malgrat els discursos sobre “la democràcia més gran del món” i els avenços dels darrers anys, la discriminació de gènerecontinua sent estructural i profundament arrelada. En moltes regions del país, aquesta discriminació comença fins i tot abans del naixement, amb una clara preferència pels fills homes. Si neixen nenes, sovint creixen en entorns on l’accés a l’educació, la salut, la protecció o la participació social és desigual o limitat.

Davant d’aquest escenari, algunes joves han convertit el skateboard en una eina de transformació i de resistència femenina. A les grans metròpolis com Bombai o Nova Delhi, el monopatí es converteix en un espai de llibertat enmig d’un sistema marcat pel patriarcat, on ocupar l’espai públic ja és en si mateix un acte de ruptura.

Mitjançant l’art de caure i tornar-se a aixecar, aquestes dones qüestionen estereotips i reclamen el seu lloc en la societat. Algunes han aconseguit evitar matrimonis concertats, mentre que d’altres han assolit independència econòmica i reconeixement dins les seves comunitats gràcies a la pràctica del monopatí.

Així, el skateboard es transforma en molt més que un esport: esdevé una forma d’empoderament femení, una eina per redefinir identitats i obrir escletxes en un sistema que històricament les ha invisibilitzades.

Chantal Pinzi

Chantal Pinzi és una activista visual italiana resident a Berlín. Especialitzada en fotoperiodisme i fotografia documental, les seves obres sovint aborden qüestions de resiliència en comunitats fracturades i marginades a través de la veu de les dones. La fotografia li permet entendre, analitzar i desconstruir la complexitat de la nostra societat, capturant i transmetent narracions que desafien els sistemes opressius i posen en evidència determinades qüestions, fent-nos reflexionar sobre els motius darrere d’aquestes realitats. Com a testimoni, sent que la seva responsabilitat és inspirar l’espectador a actuar.