De Ana Maria Arévalo

«Quan una dona és empresonada, no és només ella qui pateix, sinó tota una xarxa social», afirma Lisset Cobá. La realitat de les dones empresonades a l’Amèrica Llatina continua sent una crisi silenciosa amb conseqüències profundes i generacionals. Les dones privades de llibertat es troben en una situació d’especial vulnerabilitat, marcades per l’estigmatització i la manca de garanties. Molts centres penitenciaris presenten condicions d’amuntegament, infraestructures inadequades i una escassa separació per gènere, edat o tipus de delicte. Les persones trans sovint veuen vulnerada la seva identitat.

La maternitat constitueix un dels reptes més dolorosos. En països com El Salvador, les dones poden ser condemnades per avortament o per pèrdues gestacionals considerades homicidi. Les mares empresonades conviuen amb la culpa i la necessitat de protegir els seus fills en un entorn hostil. Malgrat tot, la solidaritat entre les internes esdevé una eina de supervivència. Quan recuperen la llibertat, moltes afronten el trauma i l’estigma sense un suport efectiu per a la reinserció.

Ana María Arévalo

Nascuda a Caracas, Ana María Arévalo Gosen és una fotògrafa documental i defensora dels drets de les dones i del medi ambient que utilitza la narració visual com a eina de denúncia. Va estudiar Ciències Polítiques i fotografia a l’ETPA de Tolouse. És exploradora de National Geographic i membre d’Ayün Fotógrafas. Ha rebut premis com el Leica Oskar Barnack, el Global Peace Photo Award i el LUMIX Festival for Young Photojournalism.