De Gabo Caruso

En els últims anys s’ha produït una cosa reveladora en el món: l’aparició en públic de nens i nenes trans que, acompanyats per les seves famílies, exigeixen que s’atenguin els seus drets. La transsexualitat va existir sempre, però, històricament, el primer lloc d’exclusió havia estat la família. Després, les altres institucions (socials barrials, escolars, jurídiques, sanitàries, etc) també discriminaven aquestes persones.

Amb la Convenció sobre els “Drets del Nen” en 1989, se’ls va reconèixer com a subjectes de drets, però aquests drets es construeixen sobre la base cisgènere, negant que existeixin diverses maneres d’habitar el món. En 2018 l’OMS va eliminar la transsexualitat de la seva llista de malalties. No obstant això, l@s nen@s trans encara es troben entre els més vulnerables a l’assetjament escolar, agressions, autolesions i suïcidi. Segons les organitzacions LGTBIQ quan “una família, escola, hospital, club, respecta la identitat d’una persona menor, li està literalment salvant la vida”.

El 27 de juny de 2022, i després de dos anys de debat, el Govern va aprovar el projecte de “Llei trans” que preveu mesures contra la discriminació: “Les vides trans, ja no poden esperar”, va assenyalar la ministra d’Igualtat. L’Estat els reconeix el seu “dret a ser” encara que només a partir dels 12 anys.

La fotògrafa Gabo Caruso va conèixer a Cora en 2018, quan tenia 7 anys, a la seva casa de Barcelona, dues tardors després de realitzar la seva transició. Va ser la persona més jove a pertànyer a una associació trans a Espanya.

Amb la seva sèrie CORA (projecte evolutiu i participatiu), afirma que desitja fer visible una infància invisible, mostrar la bellesa de ser qui ets, i demostrar visualment que és possible ser una persona trans i créixer feliç, si l’entorn -que abans excloïa- ara respecta i acompanya.

Gabo Caruso

Nascuda a Buenos Aires (Argentina), viu i treballa a Barcelona. Va estudiar Ciències Polítiques, Fotografia, Comunicació Visual i Fotoperiodisme. Està especialitzada en temàtiques de gènere, infàncies i feminismes. Li interessa la fotografia com a eina col·laborativa i de transformació social.

Amb les seves obres, vol establir vincles empàtics i íntims, buscant acostar realitats que refundin els límits, els marges del polític, ampliant els horitzons del pensament. Utilitza «la paraula» i arxius fotogràfics per explicar històries. Els seus projectes estan vinculats als drets humans i a la diversitat. Ha publicat a El País, eldiario.es i Vice, entre altres. El 2020 va ser becada per National Geographic.