De Marc Sanyé

L’altra frontera és un viatge al llarg de les cicatrius d’Europa. Un recorregut per les rutes invisibles que travessen milers de persones migrants en la recerca obstinada d’un futur millor per a les seves famílies. Aquest projecte documental, desenvolupat al llarg dels anys, comença a Lesbos, Grècia. Allà, centenars de milers de persones creuen la mar Egea en una travessia fràgil i incerta de dotze quilòmetres, amb la por com a única companya de viatge.

El març de 2016, Macedònia tanca la frontera i 14.000 persones queden atrapades en terra de ningú. Durant mesos malviuen en un descampat, entre el fang i les vies del tren, esperant un pas que no arriba.

El febrer de 2017, a l’antiga estació central de la capital sèrbia, centenars de migrants sobreviuen en barraques improvisades, mentre la ruta dels Balcans es clausura davant seu.

El setembre de 2015, milers de migrants creuaven els 9 quilòmetres que separen Turquia de Grècia per la mar Egea, cap a Lesbos, fugint de la guerra de Síria. A la fotografia, una embarcació de plàstic, sobrecarregada, creua la mar Egea en direcció a la costa nord de l’illa de Lesbos. Es calcula que aproximadament 800.000 persones han arribat a l’illa fugint dels seus països, i que 800 migrants hi han mort.

Els anys 2018 i 2020, a Bòsnia, el trajecte es converteix en bosc i ombra. Travessar la frontera amagat entre arbres és jugar-se la vida. Ells en diuen The Game, però no hi ha cap joc en aquesta aposta desesperada.

El febrer de 2021, les muntanyes dels Alps es transformen en un nou pas clandestí per a aquells que volen arribar al nord d’Anglaterra. El fred, la neu i la foscor converteixen el camí en una prova extrema de resistència.

L’octubre de 2021, a Calais, s’obre una altra ruta marcada pel risc. Després d’anys de supervivència precària, molts migrants es veuen obligats a posar-se en mans de traficants per creuar el canal de la Mànega en fràgils embarcacions de plàstic.

L’altra frontera no parla només de límits geogràfics, sinó de fronteres invisibles: les de la por, la resistència i l’esperança.

Marc Sanye

El 2003 estudia fotoperiodisme a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i, l’any següent, cursa en aquest mateix centre l’especialització en assaig fotogràfic en zones de conflicte. Entre 2005 i 2009, realitza diversos cursos i tallers, com Encuentros de Fotografía y Periodismo (Albarracín), Photon (València) o Periodismo Humano (Madrid), entre d’altres.

El 2011 comença a treballar com a fotoperiodista al diari El Nou, a la delegació de la Catalunya Central. Des del 2015, focalitza el seu treball en la documentació dels processos migratoris a les fronteres europees, per a mitjans com El País o agències com Associated Press o Agence France-Presse.

Deixa un comentari

Tendencias