Alessandro Cinque
El Perú és el principal productor d’or, plata i plom d’Amèrica Llatina i el segon productor més gran de coure del món. L’activitat minera és la força impulsora de l’economia del país, que ha estat creixent des de principis de la dècada del 2000. El 2019, la mineria va representar el 60% de les exportacions i el 8,8% del PIB, més del doble dels ingressos del turisme.
No obstant això, hi ha un costat fosc: al voltant de deu milions de persones, en la seva majoria poblacions natives que viuen en petites comunitats, es veuen obligades a compartir la seva terra, l’aire i l’aigua amb les explotacions mineres que creixen al llarg de la serralada dels Andes. Com a resultat, han vist com el medi ambient i les seves condicions de vida s’han deteriorat considerablement durant els últims 20 anys.
El Perú, Estat Tòxic és un recorregut de quatre anys que abasta vuit mil quilòmetres i sis comunitats mineres, i que mostra l’impacte d’un govern que viola els drets dels pobles indígenes en nom del lucre. Aquest projecte exposa les conseqüències socials, sanitàries i mediambientals de viure a prop d’aquestes mines. A més, a causa de la corrupció dels governs locals, les comunitats indígenes no reben cap benefici dels guanys miners i continuen vivint en la pobresa.
La mineria també consumeix grans quantitats d’aigua per a l’extracció, fet que crea camps àrids i provoca la mort del bestiar. L’agricultura i la ramaderia, que abans eren les principals fonts de subsistència, ja no poden sostenir aquestes comunitats andines. La poca aigua que queda està contaminada per una elevada presència de metalls pesants, fet que es reflecteix en la sang i l’orina de la població i causa problemes de salut com l’anèmia, malalties respiratòries i cardiovasculars, càncer i malformacions congènites que les clíniques locals no poden atendre adequadament.
BCNDH magazine 
Deixa un comentari