De Mireia Comas

Atrapats relata la història d’un grup de joves migrants que viuen en una nau industrial abandonada de Terrassa. La pandèmia els va deixar sense les necessitats més bàsiques per sobreviure i han hagut de sortir-se’n com han pogut amb unes restriccions de mobilitat que els feien encara més vulnerables.

Organitzats a la xarxa de suport mutu «Terrassa Sense Murs», els joves han rebut ajuda de persones anònimes mitjançant una caixa de resistència creada davant l’excepcionalitat del moment. Tenen entre 19 i 24 anys. Normalment cadascú es busca la vida de manera individual; conviuen en el mateix espai i la convivència és bona, malgrat les condicions en què viuen.

Durant el confinament es repartien les tasques i s’obligaven cada dia a netejar la casa i mantenir-se actius. Ara tornen a recollir ferralla, però encara no la poden vendre, ja que el mercat on ho feien està tancat a causa de la Covid-19 i no saben quan tornarà a obrir.

Mireia Comas
Després d’estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i de cursar el Postgrau de Fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, comença a documentar el moviment okupa de la seva ciutat, Terrassa. Treballa durant uns anys col·laborant en diversos mitjans de comunicació i com a fotògrafa del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, decideix ser mare i es dedica en exclusiva a criar i educar els seus tres fills.

A partir de 2012, reprèn la seva carrera professional i els seus projectes personals, com ‘Els castells no són de princeses’, i també es dedica a documentar el Procés a Catalunya. El seu últim reportatge premiat, ‘Atrapats’, ens acosta la història d’un grup de joves migrants que viuen en situació irregular als carrers de Terrassa.