Por Maria Abranches
Maria explica la història d’Ana Maria, una dona angolesa la vida de la qual, com a treballadora domèstica i cuidadora, reflecteix la de tantes altres. La seva trajectòria il·lumina les aportacions silencioses però essencials que aquestes dones fan a la nostra vida quotidiana i a les nostres economies. “He passat la vida netejant”, diu ella mateixa.
Inspirat en les preguntes de l’escriptora i activista Françoise Vergès Qui neteja el món? i per què aquest treball té un perfil racial i de gènere?, aquest projecte explora les històries oblidades de les dones racialitzades a Portugal, un país encara marcat per les estructures socials del seu passat colonial.
Nascuda Utima, paraula umbundu que significa cor, un nom que simbolitza la força i l’afecte que la defineixen, Ana Maria ha treballat i tingut cura de nombroses llars durant més de quatre dècades. Va ser portada a Portugal amb només nou anys, sota falses promeses d’educació. Enganyada i traficada, va créixer en un ambient de treball domèstic forçat, abús i discriminació. Amb el temps, però, va aconseguir recuperar la llibertat, formar una família i construir una nova vida als afores de Lisboa.
El projecte promou una reflexió crítica sobre els privilegis de les llars de classe mitjana i sobre les memòries esborrades pels relats dominants. Reivindica els drets fonamentals d’Ana Maria; a la identitat, la memòria i la ciutadania, i ret homenatge a la seva vida i a la de tantes dones com ella. Avui, encara, fa cada dia el trajecte fins al centre de la ciutat, on continua treballant sense descans.
Maria Abranches
Maria Abranches (Lisboa, 1991), fotògrafa documental centrada en drets humans, es va formar com a arquitecta fins que va decidir dedicar-se plenament a la fotografia. Interessada en la història colonial portuguesa, actualment desenvolupa MARIA, el seu primer assaig de llarg recorregut, guardonat amb el World Press Photo Award (2025). Ha cobert els Jocs Paralímpics de París 2024 per a Reuters i col·labora amb mitjans com The Guardian, BBC o Le Monde.
BCNDH magazine 
Deixa un comentari