Por Thomas Morel-Fort
Durant deu anys he seguit la Donna, una treballadora domèstica filipina a París que construeix una vida entre dos continents. A través d’ella, exploro l’arquitectura invisible de la migració: l’enyor, la fortalesa i el vincle que mantenen famílies senceres separades per la distància. Aquest projecte és un homenatge a totes les persones que, com ella, han deixat enrere la seva vida amb l’esperança d’oferir un futur millor als seus fills. Documenta el patiment i les proves que afronten, però també els moments de consol, solidaritat i resistència que neixen dins les seves comunitats d’exili.
Al segle XXI, cada vegada més dones del Sud Global emigren per treballar al servei de famílies riques del Nord. Amb prop de deu milions de persones filipines vivint a l’estranger, les Filipines són un dels principals països exportadors de mà d’obra del món, i les remeses que envien representen el 10 % del PIB nacional. A França n’hi viuen unes 50.000, un 80 % de les quals són dones, sovint explotades, invisibles i atrapades en la precarietat de viure sense papers.
La Donna, de 48 anys, somiava ser infermera, però va exiliar-se per poder pagar l’educació dels seus quatre fills. Abans d’arribar a França, fa tretze anys, va haver d’abonar 13.000 euros a un passador. Avui envia gairebé tots els seus ingressos a casa per mantenir la família i garantir els estudis dels fills. La seva filla Nicole, de 21 anys, s’ha graduat en infermeria, un motiu immens d’orgull. Fa catorze anys que la Donna no veu els seus fills ni pot tornar a les Filipines: sense papers, viu en un exili que ella mateixa ha triat per amor.















Thomas Morel-Fort.
Fotògraf freelance, havia treballat com a fotoperiodista per al diari Le Parisien. Fa deu anys va iniciar el seu projecte sobre treballadores domèstiques filipines, pel qual va rebre el Premi Camille Lepage al festival Visa pour l’Image (2019), que li va permetre viatjar a les Filipines per seguir les famílies de les dones que havia conegut a França. La seva obra ha estat publicada a The Guardian, Der Spiegel, GEO, Le Monde, Le Figaro Magazine, L’Obs, entre d’altres.




Deixa un comentari